EL XIRINGUITO

Una identitat de restauració ha de comunicar ambient i també informació pràctica. La carta necessita ordre de lectura; la retolació, reconeixement; i una peça digital ha de conservar personalitat en un altre format. El repte era donar coherència a aquestes situacions sense fer que totes les aplicacions fossin idèntiques. La sensació mediterrània havia de viure en les decisions de disseny i mantenir-se quan canviava el suport o el contingut.

El concepte gràfic recull la sensació d’estiu: sal, sorra, ombra i ritme. La composició en capes, la tipografia i el color donen forma a aquesta direcció. El sistema combina expressivitat amb espais de lectura clara, de manera que la identitat pot acompanyar tant una peça visual com una carta amb informació. La marca es construeix en la relació entre aquests recursos i en la manera d’adaptar-los a cada aplicació.

Les peces presentades inclouen menús i cartes, posavasos, retolació i recursos per a comunicació digital. Cada format demana una escala i una jerarquia diferents. El treball de composició connecta plats, preus o missatges amb un llenguatge visual recognoscible. La galeria mostra aquesta extensió de la marca: elements pensats per conviure amb l’experiència física del restaurant i peces que traslladen el mateix caràcter als canals de comunicació.

El resultat és una identitat aplicada que reuneix suports impresos, senyalística i peces digitals dins d’un mateix univers mediterrani. El cas posa en relació marca i ús: com una direcció visual pot expressar el caràcter d’un restaurant i ordenar la seva informació. Les aplicacions documentades mostren l’abast del treball de branding i disseny gràfic, així com la continuïtat entre els diferents moments de contacte amb la marca.

• Identitat visual
• Sistema de menús i cartes
• Posavasos i retolació
• Peces de comunicació digital