GENT GRAN DE CALONGE I SANT ANTONI

Una activitat pot arribar al públic a través d’un cartell, una publicació digital o un material informatiu. El repte consistia a mantenir una identitat comuna i una lectura clara en aquestes situacions. La informació havia de conservar prioritat, amb una expressió propera que ajudés a reconèixer el programa. El sistema també havia de poder-se reproduir amb coherència en un context institucional, on les peces canvien de contingut i format.

La direcció visual combina simplicitat, contrast i repetició. Un llenguatge gràfic memorable permet identificar el conjunt d’activitats i donar-los una presència compartida. El to positiu acompanya la comunicació sense desplaçar la informació. El treball de jerarquia ordena els continguts per fer explícita la relació entre el programa i cada peça, mentre que les regles visuals mantenen la continuïtat entre suports físics i digitals.

La identitat es concreta en cartelleria, contingut per a xarxes i materials informatius. La llegibilitat i el contrast orienten la composició, amb una atenció especial a les condicions en què es pot consultar cada suport. Les aplicacions comparteixen recursos i criteris d’ordre de lectura. La galeria presenta aquesta família de peces com un sistema de comunicació: expressions diferents d’un mateix programa municipal, unides per llenguatge gràfic i to.

El resultat és un conjunt pràctic d’aplicacions d’identitat per a comunicació pública. La marca dona una presència consistent a les activitats i connecta peces impreses i digitals. El cas mostra el paper del disseny gràfic en una iniciativa comunitària: fer recognoscible un programa, ordenar la informació i donar criteris compartits a la seva comunicació. Les peces publicades documenten el sistema visual i les formes en què s’aplica.

• Identitat visual
• Sistema de comunicació
• Cartelleria i materials informatius
• Peces per a xarxes